REPUBLICOTA REPUBLIQUÍSIMA

LA UNIVERSIDAD DE TRAPISONDA contempla, divertida, la explosión republicana que ha provocado Zapatero con sus cánticos de sireno, de nuevo decidido a apartar la atención de más graves problemas. Este Neo-republicanismo es un ejemplo perfecto para ilustrar hechos fundamentales: Que no se teme a la verdad ni a las verdades, que la República es, hoy, un asunto mediático y que sólo las derechas y los periódicos le han dado alguna importancia. Un error grave ese de intentar demostrar que los neo republicanos mienten. Un error ir a la zaga de los que plantean algún pasado como Arcadia Feliz. Un error desangrarse en cosas inertes, sin más vida que el cómico sectarismo. Más de la que tiene una simple agitación de palabras y de banderas “anticonstitucionales”. Entretiene ver la insistencia en lo imposible, saltar hacia atrás 75 años y resucitar lo que los “republicanos” se cargaron en su momento. Y, naturalmente, sin nostalgia.

Lo triste es que la derecha, tan ignara en cuestiones de propaganda, haya vuelto a picar y haya contribuido absolutamente al éxito de una campaña de distracción basada en la proposición de lo que sus propulsores saben que es del todo imposible. Más que lo fue en 1931. Pero Zapatero ha tenido éxito: siempre lo tendrá porque usa la táctica que funciona una y otra vez: asustar a las derechas. Las derechas, una vez acobardadas, se lo creen todo o lo aplauden todo. Son como bellísimos topos

Otra tristeza la trae contemplar como la totalidad de escritos que siguen han sido publicados en el Diario Menorca, del Obispado Católico, mientras seguramente no deja publicar ni lo hace él mismo que aquella benéfica y luminosa república, no dejó vivo ni a un sacerdote. Fíjese el lector que todos, TODOS los panegiristas de la República lo hacen en catalán, como si no fuera posible ser republicano sin ser catalanista o separatista y sin ser de la ultraizquierda social-comunista.

Merecerían, todos estos republicanos de consumo y todos los otros que callan o se adhieren, que les sobreviniera de verdad la II República, helada madre de furias y envidias. Por lo demás, los escritos que siguen merecen dos premios el uno por la imperturbable imaginación histórica y el otro por haber conseguido hacer una bonita tormenta en un vaso de agua. De agua bendita, además.

«

Davant el 75é aniversari de la II República

Aquest 14 d'Abril es compleixen 75 . anys de la proclamació de la II República a Espanya, fet que va suposar la caiguda d'un règim monàrquic que havia beneit la dictadura d'en Primo de Rivera i que mantenia a la classe treballadora en l'explotació i la manca de llibertat.

La segona república va significar moltes coses, començant per la implantació de la llibertat d'idees, d'expressió, passant per la separació entre l'estat i l’església, i per tant l'establiment d'un estat laic, consagrat en l'Article 3r de la Constitució de la II República "L'Estat Espanyol no té religió oficial", va suposar la implantació del vot femení i un impuls importantissim a l'ensenyament laic i de qualitat així com a la universalitat de la sanitat, i no menys destacable la defensa de la pau, ja en aquells anys 30, els republicans, en l’Article 6é de la Constitució deien: Espanya renuncia a la guerra com instrument de política nacional, enmig d'una Europa on fermentava el feixisme i el bel·licisme que 10 anys mes tard duria la 2a gerra mundial. Tant de bo moltes constitucions avui tinguessin un article igual i mes ara que es celebra el trist tercer aniversari d'Iraq

Els homes i dones que van impulsar la república estaven guiats per uns principis de millorar socialment la situació dels treballadors i treballadores, la redistribució de la riquesa, la independència de les administracions respecte ais poders fàctics, l'inici de la descentralització de 1'Estat amb 1'impuls de les autonomies i per primera vegada en molts de segles, Espanya es posava al nivell dels països que gaudien de major llibertat. Aquesta experiència històrica, avui poc coneguda i menys valorada en tota la seva dimensió va ser truncada per la violència de les armes amb l’alçament feixista de gran part de l’exèrcit sota el comandament del dictador Franco, tornant Espanya a una època negra, de retrocés econòmic i de manca total de llibertats, entre elles la sindical, amb la constant repressió dels moviments dels obrers.

Dins aquest marc de repressió van néixer les Comissions Obreres, com expressió autónoma d'organització dels treballadors en assemblees a les fabriques i les empreses per autoorganitzar-se i reclamar els seus drets davant una situació hostil tant per la patronal com del règim, i per això durant la seva primera etapa d’existència, les Comissions Obreres, van jugar un paper fonamental en la recuperació de la memòria col·lectiva, la consciència de classe i la lluita per recuperar la llibertat de tots i especialment la llibertat sindical, i derrocar la dictadura.

En aquest 75é aniversari no volem centrar-nos en 1'época de 1'horror que va suposar la guerra primer i la dictadura després, sinó en reivindicar el progrés i les idees de pau, llibertat i tolerància que va significar la II República, règim legalment constituït i que en la seva Constitució aprovada per les Corts Constituents e 9 de desembre de 1.931 es definia en 1'Article ler, així: Espanya es una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de llibertat i justícia. Recuperar ido, la memòria històrica enfora de cap tipus de reobrir ferides, suposa un acte de justícia social i col·lectiva quan avui, mes de 30 anys després de la mort del dictador Franco, encara costa parlar amb independència de tot el que va suposar, i les injustícies que van sofrir els seus defensors. No podem tenir un futur millor si no coneixen els nostres errors del passat, i reivindicar els ideals de la II República no significa fer partidisme sinó reivindicar els ideáls de pau, justícia, igualtat i llibertat al marge del color polític que hom tengui.

Volem sumar-nos per tant a la recuperació de la memòria col·lectiva i a no oblidar que la llibertat hem de conquerir-la i defensar-la entre tots amb els valors de la democràcia, tolerància, la dialèctica de les idees rebutjant tot tipus de totalitarisme, violència o imposició ideològica, econòmica, social, religiosa o política.

La Comissió Executiva de la C.O.M. fa una crida als seus afiliats i simpatitzants a participar en tots aquells actes de commemoració del 75é aniversari que es realitzin a Menorca, i especialment en els impulsáis des deis ajunta-ments i de plataformes unitáries.
COMISSIÓ OBRERA DE MENORCA
(C.O.M.-CC.OO.)
Maó

CELEBREM EL RECONEIXEMENT PÚBLIC DE LA II REPÚBLICA
(Las Juventudes socialistas, se suman como está mandado)

Després de tants d'anys que els espanyols vam estar sotmesos al silenci i a la privació de memòria, 1'época de la Segona República es mereix un reconeixement per tal que va ser aquell el primer moment en la nostra historia que vam poder viure en democràcia.

Contemplada des de la perspectiva d'una democràcia forta i consolidada com la que vivim; després d'una Transició que ens va fer comprendre el valor de poder resoldre les diferencies sense imposicions ni conflictes; i amb 1'esperanc.a d'un futur amb mes altes quotes de cohesió social: Hem de recordar que va ser la Segona República que va implantar al nostre país els valors i aspiracions socials per les quals avui tots lluitam i que es van plasmar a la Constitució del 78.

La Segona República va establir la llibertat política i intel·lectual. Va reconèixer la diversitat d'Espanya i els drets dels treballadors. Va obrir 7.000 escoles publiques i va posar les bases del primer sistema de salut pública de la nostra historia. Va associar la responsabilitat fiscal amb les preocupacions socials i els serveis públics i va iniciar una reforma agrària que era necessària. Tot un conjunt d'actuacions molt avançades per la seva època, dutes a terme malgrat un context de depressió econòmica mundial i amb la oposició constant de les classes dirigents tradicionals.

Es de justícia retre-li homenatges públics, institucionals i cívics i mirarla amb orgull, perquè, avui, els valors d'aquella època, que molt expressivament el President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va definir com "un període de somnis i llàgrimes", estàn en plena vigència i afortunadament han assolit un alt grau de desenvolupament al nostre país.

Les Joventuts Socialistes aplaudirà la celebració d'aquests tipus d'actes arreu del país per part de molts de col·lectius i institucions publiques, així com l’excel·lent iniciativa del Govern socialista de l'Estat d'elaborar la Llei de Memòria Històrica, que ben prest es remetrà a les Corts Generals.

Però entre tots els homenatges que es puguin fer aquests dies, el millor es seguir fent feina, des del respecte i la tolerància, per assegurar els objectius socials que la República va començar i que son senya d'identitat dels socialistes, des de fa mes de cent anys.

Donant màxima prioritat a les polítiques socials, treballant per la Pau, estenent nous drets per a la ciutadania, reforçant i engrandint l'estat de benestar, lluitant contra tot tipus d’exclusió, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero dóna continuïtat al camí que va obrir la República a Espanya.

Contràriament a la visió que ha volgut imprimir la dreta, la II República es mereix aquest reconeixement per la seva , bla, bla, bla,… un acte d'aquest tipus des de fa molt temps.
JOVENTUTS SOCIALISTES DE MENORCA
Maó

Y AQUÍ SE ENTRA YA EN LAS ESENCIAS, qué bueno

La república com a esséncia democrática

Aquests dies esteim commemorant el 75é aniversari de la proclamació de la segona República espanyola. Ho feim alguns, els que ja fa uns anys que celebram actes de reconeixement quan arriba el 14 d'abril, els que no tenim por de que ens diguin nostàlgics, i els que no tenim por de reivindicar la república com el nostre objectiu. Ho feim alguns, i aquest any ho feim amb mes ganes i il·lusió que mai. Després d'una lluita que començà ara fa cinc anys, pel reconeixement públic dels que van ser batles dels pobles de Menorca durant la segona república, a la fi hem aconseguit que la majoria d'ajuntaments de l’illa es sumin a aquesta distinció a unes persones que moriren o patiren persecucions i injustícies pel simple fet de defensar la institució democràtica. La segona República va ser una porta oberta a la utopia. La llibertat, l'educació, els drets fonamentals de les persones, la sanitat o la cultura arribaren com una onada d'aire fresc a totes les gents. S'ha dit aquests dies que la segona República suposà la base del que es avui la nostra constitució. Jo crec que fins i tot anava mes enllà: proclamava un règim de llibertat democràtica impulsat per raons d’interès públics i progrés social, la renuncia a la guerra com a instrument de política nacional, la millora de les condicions socials dels treballadors i les treballadores, la independència de les administracions públiques respecte els poders fàctics, l'inici de la descentralització de l’estat, posant a Espanya en primera línia entre els països amb mes llibertats públiques. A mes, s’universalitzà la sanitat, s’impulsà de manera excepcional la investigació i es dugué la cultura a les zones mes remotes del país, i açó és digne d'admiració en un poble que estava caracteritzat per la submissió al poderós, per la pobresa i per la ignorància. I tot acó es va fer gràcies a la participació de moltes persones anònimes que van veure en aquella experiència una oportunitat única d’avançar en qualitat de vida, en llibertat i en democràcia.

Avui en dia costa molt encara defensar aquelles idees, aquelles persones que ho donaren tot. La historia que escrigueren els colpistes, i que imposaren durant quaranta anys ha obert "un buit important en la memòria de la nostra societat. Per sort, aquella por està sent superada i avui que celebram el 75é aniversari de la segona República, algunes institucions s'han adherit als actes commemoratius, i moltes organitzacions i col·lectius s'afegeixen a la celebració i a la reivindicació. A Menorca el ventall d'actes es molt ample, i el suport que es va rebent per part de persones publiques del món de la cultura i l'educació es creixent.

Vull acabar aquest escrit reivindicant la república com a model de referència, no només com al temps passat del que sentim enyorança. Crec fermament que hem d’avançar cap a l'adquisició novament de la república com a model d'estat, avançant en les millores socials, educatives i culturals com ho va fer la segona república; avançant en la descentralització de l'estat cap al model federal, tal i com volia impulsar aquella; avançant cap a una democràcia mes real i no tant representativa que es, a la fi, l’essència de la democràcia.
LLORENÇ PONS I LLABRÉS Alaior

CON APOYO DEL PP BOBAINA

ALAIOR

El proper dimarts tindrà lloc el reconeixement a la II República

L'Ajuntament organitza un programa format per l'acte institucional i altres sis culturals amb motiu del 75é aniversari de la proclamació del règim republicà

TONI SEGUÍ
Alaior

L'Ajuntament d'Alaior celebrarà el proper dimarts dia 18 l'acte institucional de reconeixement pòstum als batles del municipi de la Segona República, amb motiu del 75é aniversari de la seva proclamació. L'acte, que començarà a les 20.30 hores, es celebrarà a la sala de plens i inclou una conferencia sobre aquest episodi històric a càrrec del periodista Miquel Á. Limón.

El programa d'actes contempla per al dijous dia 20, a les 21 hores, la projecció de la pel·lícula "Belle Epoque", a la sala d'activitats ciutadanes. El divendres dia 21 es presentarà el llibre "Fabricants de calçat d'Alaior (1900-1975)", del professor Jaume Sastre, que fa una amplia referència del període republicà, mentre que el grup de lectura de la biblioteca municipal tractarà el dissabte dia 22, a les 19.30 hores, sobre poemes d'autors de la Segona República.

La programació cultural continuarà la setmana següent amb la conferencia del pedagog Pere Alzina sobre "L’educació durant la II República", que tindrà lloc el dijous dia 27, a les 20.30 hores, a la sala de plens. Ensoldemà, la sala d'activitats ciutadanes acollirà, a les 21 hores, el recital de poesia i cançó "Homenatge a la República", amb la intervenció de Jordi Odrí, Pilar Lucena i Laura Pons, la cantant María Camps i el guitarrista Nico Sainz. Per altra part, EM-IU ha organitzat una exposició fotogràfica sobre l'exili, que romandrà oberta del 5 al 7 de maig, de les 19 a les 21 hores, a la sala d'exposicions de l'Ajuntament.
El batle Pau Morlà va recordar que la sessió plenària del passat mes de gener va aprovar una moció d'EM-IA per a la celebració del 75é aniversari de la II República i va expressar la seva satisfacció per l'acord unànime d'aquesta iniciativa. El regidor del PP, Onofre Pons Quintana, va justificar el recolzament de la moció per la importància històrica del període república i l’actuació dels seus batles. El regidor d'EM-IA, Josep Portella, va agrair el suport de tots els partits i, a mes, va felicitar-se per la confecció d'un ampli programa d'actes. •

Y LOS COMUNISTAS EN SU SALSA ESPESA.

Manifest d'EM-EU amb motiu del 75 aniversari de la II República

Enguany es commemora el 75 aniversari de la proclamació de la II República. La nostra obligació moral, científica i política es recordar el paper dels demòcrates, del moviment obrer i de 1'esquerra, recuperant la memòria històrica de rebel·lia política i lluita social dels nostres pobles. Es una obligació respecte al passat: es el reconeixement d'un període d'obertura democràtica, de compromís social i de voluntat de construir una Espanya pròspera i plural. Però és també un compromís respecte al present i al futur: és reivindicar que els valors que van construir aquella Espanya segueixen essent plenament vigents avui també.

Front a la foscor, la voluntat dels poders reals dels darrers temps de mantenir a Espanya sotmesa i en la penombra, la República ha estat tradicionalment la lluita per la democràcia, les llibertats, els drets económico -socials i l'autogovern per a les nacionalitats i regions. La defensa de la II República fou també un baluard de la humanitat, anguniada per l’avanç del feixisme. L'ajuda espontània, generosa i desinteressada de les Brigades Internacional es encara un exemple que convida a la construcció d'un nou internacionalisme civil, humanista i solidari.

Avui, el pensament república surt de l'ostracisme al que fou sotmès durant molt de temps. Es molta la gent que es sent republicana i, significativament, molts d'ells son joves. La ruptura traumàtica, mitjançant un cop d'estat, de la II República, la Dictadura i posteriorment la transició democràtica i els seus consensos obligats, van provocar que el republicanisme, com a pensament polític, quedes com a un element residual de la nostra tradició política. Així s'escriu la historia. Podem compartir, o no, que la Monarquia va contribuir de manera important al procés de democratització, però pateix d'un greu problema d'origen: fou elegida peí propi dictador com a successor. I per damunt d’açò, la restauració monàrquica va impedir el debat democràtic sobre la nostra forma d'Estat.

Per a noltros, per a l'Esquerra, la commemoració de la proclamació de la II República Espanyola té un doble objectiu: d'una banda reivindicar la memòria històrica democràtica del nostre poble; i de l'altra, reafirmar la vocació democrático-republicana estretament unida al federalisme polític i al socialisme. No es tracta d'una simple nostàlgia o de la repetició ritual de consignes deslligades d'una pràctica política real, sinó l'expressió d'un convenciment profund que en l'Espanya d'avui, el règim república es la millor garantia per a la defensa dels drets i les llibertats democràtiques, instrument imprescindible per a assegurar l'autogovern dels diversos pobles que composen el nostre Estat, i mitjà per a superar els límits que l'economia capitalista imposa al desenvolupament efectiu dels drets socials.

La lluita per la República és un manera de materialitzar el nostre convenciment per un altre món possible. El nostre compromís alternatiu i transformador de canviar aquest sistema, troba en el republicanisme una expressió política correcta. Alguns pensaran que millor deixar les coses com estàn, que no mereix la pena reformar la Constitució per a tan pocs beneficis pràctics; ja que el Rei es una figura merament representativa. Amb el mateix argument de comoditat podríem dir que les eleccions es celebressin cada 8 anys o cada 12. El qüestionament monàrquic parteix d'un qüestionament de principis, de radicalitat democràtica. En un sistema monárquic, com el que estableix la Constitució espanyola, l'accés a Cap de l'Estat es sotmet a unes normes de caràcter excepcional, no tan sols distintes sino inclòs contràries a les que s'estableixen per a la resta de càrrecs públics. Així, es tracta d'un càrrec que no està obert en principi a tots els ciutadans, sinó només a alguns d'ells, i l'accés no es fa en virtut de mèrit i capacitat ni en virtut d'un mandat popular. Per altra banda, es vi-talici, en contra de la norma implícita en el nostre sistema constitucional que els càrrecs públics tenen una duració limitada. En suma, estam a favor de la forma de govern republicana però curiosament a vegades allò mes senzill, allò mes correcte i allò mes lògic es converteix en allò mes transgressor.

Però allò Repúblicà no s'esgota amb el qüestionament d’allò monàrquic. Només es una part del tot. Pot haver, i existeix, un sistema on el cap de l'Estat es elegit formalment pel poble. El poder no pot ser aliè als ciutadans i aquest s'ha de poder organitzar democràticament.

La Cultura republicana lliga amb el més innovador de la nostra societat actual: la impugnació al nostre actual model social que segresta allò polític als ciutadans. Tracta de situar al ciutadà com a centre de l'acció política. De reactivar socialment a la ciutadania per a que participi en els processos d’interès general. La democràcia viu una crisi profunda, i és precís evitar el cada dia mes palpable divorci entre la política i la ciutadania, que no tan sols qüestiona les institucions sinó la mateixa organització democràtica de la nostra societat. Els conflictes socials que emergeixen tenen dificultats per ser canalitzats i expressats en l’actual organització política. Es imprescindible establir un nou renaixement de la democràcia, un nou renaixement que tengui com a objectiu la regeneració de la política.

Per tot acó, fem una crida al conjunt dels homes i dones d'esquerra, als i a les demòcrates, a defensar la memòria dels valors republicans, a rebutjar amb fermesa les diverses maniobres que pretenen denigrar la realitat del que va ser la II República Espanyola i a propiciar una estratègia comú amb l’objectiu de conquistar de nou la República. Ho diem tranquils, ho diem amb respecte, però ho diem amb fermesa i contundència, la República no es únicament memòria, sinó que la República es també futur.

Han passat 75 anys, però en el cor de la ciutadania, totes les primaveres segueixen essent aquella primavera.
Visca la República! ESQUERRA DE MENORCA - ESQUERRA UNIDA
Maó
»

NOTA: Aunque todo hace sospechar un clamoroso éxito, la Universidad de Trapisonda no creará una nueva Falcultad de Cinismo con Retruécano. Quizá sí una de Credulidad Perniciosa. Ni dará un solo grito de “Obispo, dimisión”,