ISLA TOTALITARIA SEPARATISTA
La Cultura de Menorca en manos de vulgares separatistas que legislan, a sabiendas, contra la constitución, envalentonados con los éxitos de Cataluña y azuzados y encauzados por la Generalidad de Barcelona.
El Consejero Mateu Martínez, explicando el despropósito
Muchos no saben que en la autonomía uniprovincial de Baleares existen cuatro parlamentos, que ya es. El Autonómico para todos, el mallorquín, el menorquín y el ibicenco. Y, como es natural, existe un claro separatismo respecto de la unidad de la provincia. Así, el Consell Menorquín toma medidas que no afectan más que a la isla de Menorca y rompe, como de costumbre, la unidad de la ley para todos, que es una de las garantías del estado del derecho. Un balear no tiene los mismos derechos y obligaciones según esté en Mallorca, Menorca o Ibiza y, desde luego, respecto del resto de los españoles.
La ley, hecha a instancias de la Generalidad de Cataluña y bajo su dirección, permite excentricidades como suponer que el castellano es un derecho "personal" y no la lengua Oficial del Estado en el que se enmarca la Consell de Menorca, siendo el presunto catalán la lengua "cooficial". Obliga a hacer sus comunicaciones burocráticas sólo en catalán, a demostrar el grado de conocimiento del catalán para obtener trabajo, a usar sólo el catalán a las empresas que contraten con el Gobierno Insular y a otras maniobras que, sin duda, no están previstas en la constitución sino tan prohibidas como esas alianzas entre autonomías, ley de la que nadie ha hecho caso.
Esta nueva normativa no trae consigo ninguna novedad, incluida la obligación de hablar y escribir en catalán cuando uno se exprese en función de su cargo. Esto veta, de hecho, la participación en el Parlamento insular de cualquiera que no sea capaz de usar el catalán. Todo esto lleva años en funcionamiento, los que hace que España dejó de tutelar a los españoles de Menorca y la abandonó a la voracidad de bastantes perturbados que ya funcionan al margen de la legislación española.
Inútil pedir ayuda a la justicia ni a la política. Inútil pensar que esta gente dejará de incumplir todas las leyes que le desagraden e inútil suponer que habrá una reacción para restablecer la legalidad vigente, que no es la que se aplica. Pero, como el hecho diferencial catalán es muy fácil de leer al desnudo y su sintaxis normativa es exacta a la castellana, el curioso tiene aquí la noticia completa recogida del Diario Menorca, periódico del Obispado catalanista.
La ley, hecha a instancias de la Generalidad de Cataluña y bajo su dirección, permite excentricidades como suponer que el castellano es un derecho "personal" y no la lengua Oficial del Estado en el que se enmarca la Consell de Menorca, siendo el presunto catalán la lengua "cooficial". Obliga a hacer sus comunicaciones burocráticas sólo en catalán, a demostrar el grado de conocimiento del catalán para obtener trabajo, a usar sólo el catalán a las empresas que contraten con el Gobierno Insular y a otras maniobras que, sin duda, no están previstas en la constitución sino tan prohibidas como esas alianzas entre autonomías, ley de la que nadie ha hecho caso.
Esta nueva normativa no trae consigo ninguna novedad, incluida la obligación de hablar y escribir en catalán cuando uno se exprese en función de su cargo. Esto veta, de hecho, la participación en el Parlamento insular de cualquiera que no sea capaz de usar el catalán. Todo esto lleva años en funcionamiento, los que hace que España dejó de tutelar a los españoles de Menorca y la abandonó a la voracidad de bastantes perturbados que ya funcionan al margen de la legislación española.
Inútil pedir ayuda a la justicia ni a la política. Inútil pensar que esta gente dejará de incumplir todas las leyes que le desagraden e inútil suponer que habrá una reacción para restablecer la legalidad vigente, que no es la que se aplica. Pero, como el hecho diferencial catalán es muy fácil de leer al desnudo y su sintaxis normativa es exacta a la castellana, el curioso tiene aquí la noticia completa recogida del Diario Menorca, periódico del Obispado catalanista.
*LES EMPRESES QUE TREBALLIN PER L'ADMINISTRACIÓ HAURAN D'UTILITZAR-LO EN LA DOCUMENTACIÓ
RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
El conseller de Cultura i Educació, Mateu Martínez, presentà ahir el nou Reglament d'ús de la llengua catalana al Consell insular i als organismes que depenen de la institució. Des de l'any 1987 estava vigent una normativa que rere la redacció d'un estudi sociolingüístic de les administracions locals de Menorca de 2004 (mitjancant un conveni amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) va per-metre detectar diverses defíciències que l’actual text subsana.
El Consell fa una passa mes per garantir el catalá a la institució
La Corporació presenta el nou Reglament d'ús de la llengua catalana pel que subsana les def iciències detectades des de l'anterior normativa de 1 987
RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
El conseller de Cultura i Educació, Mateu Martínez, presentà ahir el nou Reglament d'ús de la llengua catalana al Consell insular i als organismes que depenen de la institució. Des de l'any 1987 estava vigent una normativa que rere la redacció d'un estudi sociolingüístic de les administracions locals de Menorca de 2004 (mitjancant un conveni amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) va per-metre detectar diverses defíciències que l’actual text subsana.
La Presidenta/e del Consejo Insular del Movimiento separatista. Del Psoe. Parece que dice que NO
Aquest pla d'acció millora els aspectes de diferents àmbits que es resumeixen en adequació i formació lingüística; reglament d'ús lingüístic; tecnologies de la informació i la comunicació; cómunicacions orals i comunicacions escrites.
Novetats per àmbits
El nou Reglament aprovat pel ple de la Corporació insular del passat 19 de desembre introdueix canvis relacionats amb el personal, com que el catàleg de llocs de treball ha de consignar el nivell de coneixemenl de català necessari per accedir a cada lloc de feina concret i com a conseqüència les bases que regulin les convocatòries per proveir llocs de treball del Consell ha de figurar aquest nivell. "Un buit important", diu Martínez, i que ara permetrà "garantir que l'Administració pugui funcionar d'una forma normal amb la llengua propia de Menorca" [Nótese que en Menorca no se habla como está escrito aquí: se trata de un segundo idioma que se impone desde la administración].
Pel que fa a les tecnologies, el conseller assenyala que el Reglamenl contempla, com a novetat, que "tot el programari i maquinària han de permetre el funcionament en català". A les comunicacions orals l’atenció als ciutadans es farà per defecte en càtala i els carrecs del Consell s'hauran d'expressar normalment en català en els actes públics sempre que la intervenció sigui per raó del carrec. Finalment, les comunicacions escrites han de ser en català, encara que "sempre respectant el drel del ciutadà a ser atès en castellà, si així ho demana". En aquest sentit Mateu Martínez clarifica que "la llengua oficial i propia del territori, per tant pròpia del Consell, es el català. El castellà també es oficial i es un dret personal de la gent ser atesa en caslellà". A partir d'aquí també s'estableixen les retolaciones en català dels indicadors a vies i camins depenents de la institució; la introducció de clàusules lingüístiques en plecs de condicions per a la contractació d'obres i servèis que comprometin l’empresa adjudicatària a utilitzar almenys el català en tola la documentació generada per mor del contracte subscrit amb el Consell.
Així maleix, el conseller afirma que la web de la institució tindrà com a primera opció el català a l'igual que en un futur serà "la llengua vehicular dels miljans de radio i televisió que gestioni el Consell". Per tol açó es crea una comissió de seguiment integrada pels carrecs de president del Consell; conseller amb delegacions en matèria lingüística; el cap del Servei d'Assessorament Lingüístic; un representant del comité d'empresa i un conseller de cada partit polític amb represenlació al Consell, amb la finalilat d'agilitzar la planificació, organització, coordinació i supervisió del procés d'aplicació del Reglament.
La intenció última que fonamenta aquesta nova normativa es la de donar al català el lloc preeminent que li pertoca atès el caràcter de llengua propia del territori, i per tant de la Corporació insular, respectant en tot cas el dret personal dels castellano-parlants.
Posar fi a contradiccions
Estudis encarregats pel Consell i que son lliurats en caslellà o cursos de formació que s'han impartil també en castellà son part de les contradiccions a les que la institució posarà fi amb aquesta mesura. En aquest sentit, el director general de Cultura i Educació, Manel Martí, afegí que arrel d'aquesta situació "repercutía damunt noltros traduir-ho i açó no es lògic, tenim el dret a sol.licilar-ho ja amb la llengua propia".[O sea, obligar al uso del catalán, idioma no obligatorio salvo cuando el cazicazgo se obstina en ello]•
Obispo catalanista que parece que dice que no.
Prohombre extraño que parece que dice que nones.
Presidente que, o se burla o dice Nopi.
El "Bisbe" catalanista, repitiéndose.
Franco que dice que nanay.
Novetats per àmbits
El nou Reglament aprovat pel ple de la Corporació insular del passat 19 de desembre introdueix canvis relacionats amb el personal, com que el catàleg de llocs de treball ha de consignar el nivell de coneixemenl de català necessari per accedir a cada lloc de feina concret i com a conseqüència les bases que regulin les convocatòries per proveir llocs de treball del Consell ha de figurar aquest nivell. "Un buit important", diu Martínez, i que ara permetrà "garantir que l'Administració pugui funcionar d'una forma normal amb la llengua propia de Menorca" [Nótese que en Menorca no se habla como está escrito aquí: se trata de un segundo idioma que se impone desde la administración].
Pel que fa a les tecnologies, el conseller assenyala que el Reglamenl contempla, com a novetat, que "tot el programari i maquinària han de permetre el funcionament en català". A les comunicacions orals l’atenció als ciutadans es farà per defecte en càtala i els carrecs del Consell s'hauran d'expressar normalment en català en els actes públics sempre que la intervenció sigui per raó del carrec. Finalment, les comunicacions escrites han de ser en català, encara que "sempre respectant el drel del ciutadà a ser atès en castellà, si així ho demana". En aquest sentit Mateu Martínez clarifica que "la llengua oficial i propia del territori, per tant pròpia del Consell, es el català. El castellà també es oficial i es un dret personal de la gent ser atesa en caslellà". A partir d'aquí també s'estableixen les retolaciones en català dels indicadors a vies i camins depenents de la institució; la introducció de clàusules lingüístiques en plecs de condicions per a la contractació d'obres i servèis que comprometin l’empresa adjudicatària a utilitzar almenys el català en tola la documentació generada per mor del contracte subscrit amb el Consell.
Així maleix, el conseller afirma que la web de la institució tindrà com a primera opció el català a l'igual que en un futur serà "la llengua vehicular dels miljans de radio i televisió que gestioni el Consell". Per tol açó es crea una comissió de seguiment integrada pels carrecs de president del Consell; conseller amb delegacions en matèria lingüística; el cap del Servei d'Assessorament Lingüístic; un representant del comité d'empresa i un conseller de cada partit polític amb represenlació al Consell, amb la finalilat d'agilitzar la planificació, organització, coordinació i supervisió del procés d'aplicació del Reglament.
La intenció última que fonamenta aquesta nova normativa es la de donar al català el lloc preeminent que li pertoca atès el caràcter de llengua propia del territori, i per tant de la Corporació insular, respectant en tot cas el dret personal dels castellano-parlants.
Posar fi a contradiccions
Estudis encarregats pel Consell i que son lliurats en caslellà o cursos de formació que s'han impartil també en castellà son part de les contradiccions a les que la institució posarà fi amb aquesta mesura. En aquest sentit, el director general de Cultura i Educació, Manel Martí, afegí que arrel d'aquesta situació "repercutía damunt noltros traduir-ho i açó no es lògic, tenim el dret a sol.licilar-ho ja amb la llengua propia".[O sea, obligar al uso del catalán, idioma no obligatorio salvo cuando el cazicazgo se obstina en ello]•
Obispo catalanista que parece que dice que no.
Prohombre extraño que parece que dice que nones.
Presidente que, o se burla o dice Nopi.
El "Bisbe" catalanista, repitiéndose.
Franco que dice que nanay.
posted by Miguel P @ jueves, marzo 16, 2006
0 comments
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home